Menjar de la terra sense menjar-nos la terra. Notes

L’altre dia vaig assistir a una conferència de Jorge Riechmann sobre agricultura sostenible. Em va paréixer tan interessant molt d’allò que va dir que he decidit compartir els apunts que ansiosament vaig prendre.

En la actualitat hi ha una crisi ecològica seriosa. Cal rastrejar els processos de producció dels béns els quals consumim.

Un raonament típic respecte a la producció es considerar que la pèrdua de qualitat és compensada per (1) l’augment de quantitat, (2) l’augment de subministrament i (3) el menor preu. (4) El dany ambiental és el cost del progrés i és assumible.

Cal desmuntat tots aquests tòpics:

  • (1) El model productiu actual no és sostenible
  • (2) El subministrament futur no està garantit
  • (3) No fem bé el compte: hi ha de costos ocults
  • (4) Som al moment històric de màxima desigualtat. Cal tindre en compte també que demà hi serem 9.000 milions d’éssers humans
  • (5) Implicacions ètiques: la dieta importa!

Els mitjans de producció produeixen un impacte ecològic important. Cal destacar la desforestació, el balafiament d’aigua i energia, la sobreexplotació d’aqüífers i d’aigües superficials (sense respectar el mínim cabal ecològic dels rius) i la pèrdua de biodiversitat entre altres.

El sòl fèrtil és un recurs crucial. La degradació d’aquest és conseqüència de pràctiques agrícoles inadequades (e.g. us de fertilitzants i plaguicides químics, desforestació o sobrepastoratge. El sòl no és un recurs renovable; 1 mil·lenni produeix 3 milimetres de sòl. A les conques del Segura i del Guadalquivir cada any l’erosió destrueix entre 0,8 i 1,5 milimetres de sòl. És a dir, en un any es destrueix allò que va tardar 500 anys en crear-se.

La biodiversitat és “un segur de vida de la vida” ja que els ecosistemes biodiversos s’adapten molt millor als canvis. Tanmateix, l’agricultura industrial de la segona meitat del segle XX es basa en el monocultiu i en cultivar poques varietats: aquelles que produeixen més. La FAO va alertar al 1996 que “el 75% de la diversitat genètica d’espècies cultivades s’ha perdut en el segle XX”.

La sobrefertilització és un problema que te a veure amb l’agricultura industrial. Amb aquesta augmenta la producció d’abonaments inorgànics (nitrats i fosfats). Entre el 50% i el 70% dels nitrats es recupera en la collita. La resta és la sobrefertilització: es queda al sòl i degrada la seua qualitat, contamina l’aigua i canvia el cicle global del nitrogen (la seua presència ha augmentat en un 70%).

La petjada ecològica és un indicador sintètic que estima el consum de recursos i la capacitat d’assimilació dels residus en funció de la superfície de terra productiva requerida. Vegem la petjada ecològica de l’agricultura espanyola. Per això cal tindre en compte no només les terres cultivades però també les necessitats indirectes (e.g. terrres necessàries per a produir el pinso per l’alimentació animal o les necessàries per a captar les emissions de diòxid de carboni). Aleshores:

  • Espanya té 50 milions d’hectàrees.
  • El 1978 la petjada ecològica era de 77,3 m d’Has (53% superior al país)
  • El 1993 era de 92,1 m d’Has (82% major)

Quins components de la petjada han canviat?

  • La petjada dels cultius s’ha mantingut estable en el període 1955-2000
  • La resta de factors, especialment els combustibles fòssils han crescut en el mateix període

Quant a la dieta, Espanya és un país mediterrani però ens allunyem de la dieta mediterrània. Hi ha un sobreconsum de carn (54% més del que recomana aquesta dieta) i de greix (+154%). Per contra, hi ha un dèficit de cereals (-28%) i de fruites (-21%). La dieta espanyola del 1964 s’ajustava més a la dieta mediterrània que l’actual.

Problemes de subministrament i de distribució. Hi ha límits a les vies que van permetre l’augment de producció que va tindre lloc al segle XX:

  • l’expansió de regadius es veu limitada per l’escassesa d’aigua
  • l’erosió, desertificació i contaminació del sòl ha disminuït la superfície cultivable
  • El 1990 es va arribar al màxim d’extracció de les pesqueries oceàniques. Molts caladors estan sobreexplotats i degradats.

La fam no és un problema tècnic sinó polític i social. Es tracta d’un problema de desigualtat i injustícia no de falta de terres sinó de falta d’accés. A Europa no sabem que fer amb el excedent de producció. La producció mundial és més que suficient.

Fem malament el compte ja que no només importa el rendiment per cultiu i superfície sinó que cal considerar també altres factors com ara rendiment per unitat d’energia, per unitat d’aigua o per qualitat de nutrients. Els fertilitzants per exemple augmenten la quantitat d’aigua però no de nutrients. Quant al rendiment per unitat d’energia:

  • L’agricultura tradicional xinesa obté rendiments de 50:1 (per cada caloria externa es produeixen 50 d’aliment)
  • L’agricultura cerealista tradicional castellana de secà obté 20:1
  • El rendiment a l’agricultura industrial d’EUA actual obté 0,8:1 (un balanç negatiu!)
  • Casos extrems com cultivar verdures en hivern a hivernacle pot arribar a rendiments de 1:575

Cal pensar a la viabilitat i eficiència del nostre model ja que depén clarament del petroli i a més en grans quantitats però arribarem en poc temps al cènit del petroli.

Hi ha costos ocults en el model industrial. Una valoració econòmica conservadora que comparava l’agricultura industrial front a l’ecològica a Dinamarca considerant aquests costos va arribar als següents resultats:

  • Ingresos extra de l’agricultura convencional: 1.500 corones / ha.
  • Costos ocults de l’agricultura convencional: 4.879 corones / ha. (descontaminació d’aqüífers per plaguicides: 900, descontaminació d’aqüífers per nitrats: 790, pèrdua biodiversitat: 225, contaminació marina de nitrats: 592, valor recreatiu: 630, consum energètic: 675, danys a la salut humana: 1044).

Aleshores, pareix que l’agricultura convencional siga més eficient (+1.500 coronas / ha) però tenint en compte els costos ocults el model ecològic és molt millor (+3.379 coronas / ha).

Si es vol aprofundir en qualsevol dels aspectes tractats es poden consultar les obres “Cuidar la T(t)ierra”, “Gente que no quiere viajar a Marte” i “Todos los animales somos hermanos”.

Leave a Reply